Menú principal

espacio4

espacio4

espacio4

Fons de documentació

L’Arxiu del Temple de la Sagrada Família, antecedent del Centre de Documentació actual, va ser creat pels deixebles d’Antoni Gaudí amb l’objectiu de reunir tota la documentació i els fragments de guix que s’havien salvat de les destrosses ocasionades durant la Guerra Civil espanyola i que havien de servir com a font de referència per a la continuació de l’obra inacabada del mestre.

En l’actualitat, el Centre de Documentació gestiona els fons bibliogràfics i documentals de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental vinculat al temple i, per extensió, a la vida i l’obra del seu arquitecte, Antoni Gaudí.

La present Guia del Centre de Documentació de la Sagrada Família pretén oferir informació sistemàtica i exhaustiva dels fons documentals que s’hi conserven i ha de servir d’eina per fomentar el seu estudi, coneixement i difusió.

L’Arxiu del Temple de la Sagrada Família, antecedent del Centre de Documentació actual, va ser creat pels deixebles d’Antoni Gaudí amb l’objectiu de reunir tota la documentació i els fragments de guix que s’havien salvat de les destrosses ocasionades durant la Guerra Civil espanyola i que havien de servir com a font de referència per a la continuació de l’obra inacabada del mestre.

En l’actualitat, el Centre de Documentació gestiona els fons bibliogràfics i documentals de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental vinculat al temple i, per extensió, a la vida i l’obra del seu arquitecte, Antoni Gaudí.

La present Guia del Centre de Documentació de la Sagrada Família pretén oferir informació sistemàtica i exhaustiva dels fons documentals que s’hi conserven i ha de servir d’eina per fomentar el seu estudi, coneixement i difusió.

espacio4

espacio4

espacio4

Índex fons

espacio4

espacio4

espacio4

Fons Bibliogràfics

Fons Bibliogràfics

Fons Bibliogràfics

Obres d’investigació o de creació manuscrites, impreses o reproduïdes en qualsevol mena de suport. 

Obres d’investigació o de creació manuscrites, impreses o reproduïdes en qualsevol mena de suport. 

Línea

Línea

Línea

espacio4

espacio4

espacio4

Biblioteca

Biblioteca

Biblioteca

espacio4

espacio4

espacio4

Dates: 1857-actualitat | Volum i suport: 2.450 títols – paper i electrònic

Abast i contingut

Conjunt d’obres d’investigació o de creació, manuscrites, impreses o reproduïdes en qualsevol mena de suport, que formen la biblioteca del Centre de Documentació de la Sagrada Família.

Comprèn una vasta selecció d’obres que ajuden a contextualitzar la vida de l’arquitecte i la seva obra. Són obres relatives a la vida i obra de l’arquitecte Antoni Gaudí i d’altres temàtiques com ara religió, arquitectura, Modernisme, arts decoratives, escultura o pintura.

Destaquen les obres sobre Gaudí i la seva obra realitzades per Isidre Puig Boada (1929), Josep F. Ràfols (1929), Joan Bergós (1954), Cèsar Martinell (1952) o Joan Maragall (1961).

Destaquen també alguns dels llibres que Gaudí tenia a la seva biblioteca particular, com són L'année liturgique de Dom Guéranger, l’Any cristià o el Missal Romà, per a qüestions de litúrgia, i el Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVI siècle de Viollet-le-Duc, per a qüestions arquitectòniques.

espacio4

espacio4

espacio4

Hemeroteca

Hemeroteca

Hemeroteca

espacio4

espacio4

espacio4

Dates: 1871-actualitat | Volum i suport: 79.454 – paper i electrònic

Abast i contingut

Inclou retalls de premsa i articles publicats en diaris, revistes i altres publicacions periòdiques, des del 1871 fins a l’actualitat, de temàtica relacionada amb la vida i obra d’Antoni Gaudí i/o l’activitat de la Fundació.

Destaquen les notícies sobre els primers anys de construcció del temple, així com els articles publicats el mes de juny del 1926 en relació amb la mort d’Antoni Gaudí. Destaquen també les notícies que permeten conèixer fets rellevants durant la construcció del temple i la seva repercussió en l’àmbit religiós, social i cultural.

Integren també el fons de l’hemeroteca els articles publicats a la revista El Propagador de la Devoción a San José i, posteriorment, a les revistes Templo (1948-1980) i Temple (1981-actualitat), relatives a la construcció de la Sagrada Família i a l’obra d’Antoni Gaudí.

espacio4

espacio4

espacio4

Fons documentals

Fons documentals 

Fons documentals 

intro fons documental

Conjunt orgànic de documents aplegats en un procés natural que han estat generats o rebuts per una persona física o jurídica, pública o privada, al llarg de la seva existència i en l’exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies. 

Conjunt orgànic de documents aplegats en un procés natural que han estat generats o rebuts per una persona física o jurídica, pública o privada, al llarg de la seva existència i en l’exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies. 

Línea

Línea

Línea

espacio4

espacio4

espacio4

Fons administratius

Fons administratius

Fons administratius

Junta Constructora de la Sagrada Família

Dates: 1866-actualitat | Volum i suport: 53,8 metres lineals (439 capses d’arxiu definitiu, 129 carpetes de projectes i 185 volums corresponents als butlletins El Propagador de la devoción a San José / Templo / Temple) – paper i electrònic

Nom del productor

Asociación Espiritual de Devotos de San José (1866-1895)

Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família (1895-actualitat)

Història del productor

Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter propietari de la llibreria religiosa Hereus de la Vídua Pla, va fundar l’any 1866 l’Asociación Espiritual de Devotos de San José amb l’objectiu de fomentar el culte a Sant Josep i els valors de la família cristiana.

D’acord amb aquest objectiu, i dins del marc de l’activitat de l’Asociación, el mateix any 1866 s’inicia la publicació d’un butlletí anomenat El Propagador de la devoción a San José, mitjançant la distribució del qual es comencen a obtenir donatius per a la construcció d’un temple dedicat a la Sagrada Família.

Gràcies als donatius obtinguts, Bocabella va poder adquirir, l’any 1881, un solar a El Poblet, a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Les obres del temple es van iniciar el 19 de març del 1882, segons un projecte de l’arquitecte Francisco de Paula del Villar i Carmona.

L’any 1883, davant la renúncia de Villar de continuar l’obra a causa de les discrepàncies amb Josep Maria Bocabella, s’encarrega a l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet la seva continuïtat.

Gaudí va ser nomenat arquitecte del temple el 3 de novembre del 1883, i es va trobar amb una proposta de projecte elaborada i unes obres ja iniciades: estaven enllestits els fonaments de la cripta i començades fins a mitjana alçària les columnes.

Amb l’objectiu d’administrar més eficientment els pressupostos i garantir l’execució de l’obra, l’any 1895, després de la mort de Josep Maria Bocabella, el 1892, i del seu gendre, Manuel de Dalmases, el 1893, es crea la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, com a continuació de la tasca iniciada per l’Asociación Espiritual de Devotos de San José.

En l’actualitat, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família és una fundació canònica autònoma privada, sense ànim de lucre, que té per objecte la construcció, conservació i restauració del Temple Expiatori de la Sagrada Família, fundat per Josep Maria Bocabella i projectat per Antoni Gaudí.

Història arxivística

Deixebles i antics col·laboradors de Gaudí, amb l’arquitecte Francesc de Paula Quintana al capdavant, inicien la recopilació de la documentació perduda per la crema de l’obrador de l’arquitecte Antoni Gaudí l’any 1936.

A partir de l’any 1990 s’incorpora personal especialitzat per tal de posar a l’abast dels tècnics i treballadors del temple el patrimoni documental, i es procedeix a l’ordenació, classificació i descripció del fons.

Dades sobre l’ingrés

Fons propi.

Abast i contingut

El fons inclou el conjunt de documents, de qualsevol forma o suport material, produïts o rebuts en l'exercici de la seva activitat per l’Asociación Espiritual de Devotos de San José i, posteriorment, per la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

De l’etapa de l’Asociación Espiritual de Devotos de San José destaca especialment la revista El Propagador de la devoción a San José, mitjançant la qual s’informava de les activitats de l’associació i de l’evolució del projecte de construcció del temple.

Destaquen també els Àlbums del Temple, un conjunt de quatre volums publicats entre el 1914 i el 1929 que constitueixen unes de les fonts escrites més consultades i tingudes en compte en la construcció del temple.

Es conserven escriptures dels terrenys adquirits per Josep Maria Bocabella per a la construcció del temple o documents comptables relatius a la gestió pressupostària de les obres.

La documentació més moderna, vinculada a l’existència de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, inclou els expedients i documents administratius derivats de la seva activitat, incloent-hi documents constituents, documentació vinculada a actes protocol·laris, documentació econòmica, documentació tècnica de projecte, etc.

Destaquen també la correspondència i relacions institucionals amb el Patronat, l'Arquebisbat de Barcelona i altres institucions eclesiàstiques i administracions públiques, particularment, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

espacio4

espacio4

espacio4

Fons personals i institucionals

Fons personals i institucionals

Fons personals i institucionals

» Amics de Gaudí 

Dates: 1952-1992 (predomina la documentació del 1952 al 1970) | Volum i suport: 5,75 metres lineals (51 capses d’arxiu definitiu i 1 carpeta d’anelles) – principalment paper 

Nom del productor 

Amics de Gaudí (1952-actualitat) 

Història del productor 

Amics de Gaudí va néixer l’any 1952 com una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de Gaudí.  

Posteriorment a la commemoració d’aquesta efemèride, Amics de Gaudí va continuar la seva missió impulsora del gaudinisme, organitzant i col·laborant en tota mena d’activitats per donar a conèixer la figura i l’obra de Gaudí, tant a escala nacional com internacional, amb exposicions, conferències, films, edicions, visites, i també actuant com a referent de consulta per als estudiosos i gent interessada en Gaudí.  

L’organització de l’«Exposició Gaudí», que va tenir lloc el 1956 al Saló del Tinell de Barcelona i a finals del 1957 i principis del 1958 al MoMA de Nova York, són dues de les fites més rellevants de la labor d’Amics de Gaudí.  

Amics de Gaudí va endegar també altres iniciatives, com la creació d’una biblioteca i hemeroteca gaudiniana, la recuperació (o elaboració de nou) dels plànols de les obres de Gaudí o la denúncia pública, quan esqueia, de l’estat en què es trobaven alguns dels edificis de l’arquitecte català.  

Va emprendre també una labor de rescat de mobles i objectes dissenyats per Gaudí que va culminar el 1960 amb l’impuls de la compra, en part per subscripció pública, de la casa que va ser l’habitatge de Gaudí des del 1906 fins a finals del 1925, poc abans de morir. L’edifici, situat al Park Güell i projectat pel col·laborador de Gaudí, Francesc Berenguer, va ser inaugurat com a Casa Museu Gaudí el 28 de setembre del 1963.  

A partir del 1968, després de la mort d’Enric Casanelles, que va ser el secretari i l’«ànima» d’Amics de Gaudí des del 1954 i fins a la seva mort, Amics de Gaudí va prendre un nou tombant, cessant a poc a poc les seves activitats.  

El 1992 la Casa Museu Gaudí va passar a ser patrimoni de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. 

Història arxivística 

Des dels seus inicis l’any 1952, Amics de Gaudí recopila documentació referent a Antoni Gaudí, més enllà de la seva vessant arquitectònica i del seu abast estilístic, geogràfic i temàtic, i recull una àmplia bibliografia. 

El fons es va començar a gestar el 1952 com a resultat de la labor d’Amics de Gaudí de recopilar les notícies publicades en premsa en relació amb la commemoració del centenari del naixement de Gaudí, així com altres publicacions sobre Gaudí.  

Aquesta documentació, juntament amb la generada per la mateixa entitat, es va conservar en un primer moment a la seva seu, situada en una de les dependències del Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla, 3-5, de Barcelona, cedida per la diputació provincial.  

A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, l’entitat va iniciar el projecte de classificació i de sistematització de tot aquell material amb la voluntat de crear una biblioteca i hemeroteca gaudiniana. La iniciativa va sorgir a causa del volum creixent de documentació que s’havia generat des del 1952 i que s’havia incrementat amb les aportacions que van fer a Amics de Gaudí algunes personalitats.  

El 1969 es va traslladar la biblioteca i l’hemeroteca d’Amics de Gaudí a la Casa Museu Gaudí, tot i que la raó social de l’entitat continuava al Palau Güell.  

El 1992 la Casa Museu Gaudí va passar a ser patrimoni de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, moment en el qual es transmet també la custòdia dels fons documentals. 

El novembre del 2007 s’inicia el procés d’ordenació i classificació del fons d’Amics de Gaudí, que finalitza l’octubre del 2010.  

L’any 2012 es van unificar els fons de la biblioteca de la Casa Museu Gaudí amb els de l’Arxiu del Temple de la Sagrada Família.  

Abast i contingut 

El fons d’Amics de Gaudí conté documentació de l’activitat d’aquesta entitat des del 1952 i fins al 1992, any en què la gestió de la Casa Museu Gaudí va passar a dependre de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. El gruix de la documentació es correspon al període 1952-1970, que coincideix amb l’etapa més activa de l’entitat. A partir d’aquesta data, la informació és més escassa.  

El fons permet conèixer la labor de valorització de la figura i l’obra de Gaudí que va dur a terme Amics de Gaudí en aquests anys. També permet conèixer el funcionament intern de l’associació, i testimonia les relacions externes establertes amb altres entitats i amb diferents instàncies de l’Administració durant bona part del règim franquista i, en cert grau, l’activitat cultural (i turística) a la Barcelona d’aquells anys. 

El contingut del fons és heterogeni i divers, amb una amplíssima tipologia de documents. En primer lloc, inclou documentació que fa referència a l’organització interna de l’entitat, com poden ser les convocatòries a les sessions de junta, les actes i documents interns relacionats amb l’entitat. A continuació, hi ha tota la documentació que fa referència a les iniciatives i activitats que organitza o en què participa Amics de Gaudí: actes inaugurals de curs, exposicions, conferències, films, projeccions, edicions, visites, emissions radiofòniques, etc.  

El fons integra també un volum important d’articles de premsa relacionats amb Gaudí, la seva obra i l’activitat d’Amics de Gaudí, així com 630 fotografies (majoritàriament positius, b/n) i cinc rotlles de pel·lícules (16 mm). 

Destaca el manifest fundacional amb motiu de la commemoració del centenari de Gaudí (1852-1952) o el llibre d’honor de l’entitat. 

Pel que fa a les activitats, el criteri que s’ha seguit és el d’agrupar tota la informació disponible de cada activitat (actes inaugurals de curs, exposicions, conferències, films, projeccions, edicions, visites, etc.), que pot estar formada per material de difusió, premsa, correspondència, etc. 

S’ha preferit separar la informació referent a exposicions de la resta d’informació i mantenir-la tota junta, per la seva rellevància i amb la voluntat de facilitar-ne l’accés, agrupada en sis capses. Cada capsa comprèn un període d’anys i a l’interior hi ha totes les exposicions que es van fer en aquest període. Cada exposició té la seva carpeta, que conté tota la informació disponible sobre aquella exposició (que pot incloure material de difusió, reculls de premsa, correspondència, documentació econòmica). 

També s’ha considerat convenient agrupar, per fer-la més accessible, tota la informació referida a la Casa Museu Gaudí, que està continguda en una capsa d’arxiu definitiu i una carpeta d’anelles. 

 

» Isidre Puig Boada 

Dates: 1887-1984 | Volum i suport: 12 capses d’arxiu definitiu i 4.958 articles de premsa – paper i electrònic 

Nom del productor 

Isidre Puig Boada (1891-1987) 

Història del productor 

Isidre Puig Boada neix a Barcelona el 1891, on va morir l’any 1987. 

Durant la seva etapa com a estudiant d’arquitectura coneix Antoni Gaudí, i esdevé el seu deixeble i col·laborador. 

Gran estudiós de l’obra del seu mestre, l’any 1929 publica el primer llibre sobre el temple, basat en les converses mantingudes amb Gaudí i els plànols originals de l’obra gaudiniana que posteriorment van ser cremats.  

Va ser director de les obres del temple entre el 1966 i el 1974. 

Història arxivística 

Entre el 1957 i el 1961, Isidre Puig Boada cedeix 4.725 articles de premsa corresponents al seu fons personal a l’associació Amics de Gaudí.  

La resta del seu fons, format per 12 capses de documentació i 233 articles de premsa, va ser lliurada a la Junta Constructora de la Sagrada Família. 

Abast i contingut 

Inclou articles publicats entre el 1887 i el 1984 sobre l’obra de Gaudí en diaris i revistes d’arreu del món.  

El fons inclou també la correspondència mantinguda amb Joan Bergós o Lluís Millet, entre d’altres, referent a diferents aspectes de la construcció del temple. 

Destaquen els estudis arquitectònics de les cobertes i la sagristia, així com les fotografies, postals, fullets, invitacions i programes d’activitats diverses realitzades al temple. 

 

» Francesc Cardoner 

Dates: 1876-1997 | Volum i suport: 2,5 metres lineals (23 capses d’arxiu definitiu i 4 tubs amb pòsters, cartells i plànols) – paper i electrònic 

Nom del productor 

Francesc de Paula Cardoner i Blanch (1929-1997) 

Història del productor 

Francesc de Paula Cardoner neix a Barcelona el 1929, on va morir l’any 1997. 

Va col·laborar amb Isidre Puig Boada i Lluís Bonet i Garí en la construcció del temple de la Sagrada Família, i va esdevenir-ne director d’obres des del 1981 fins al 1985. 

Arquitecte de formació i arqueòleg de vocació, va col·laborar també amb el Museu d'Història de Barcelona. 

Història arxivística 

El fons va ser conservat pel mateix Francesc Cardoner fins a la seva mort, el 1997, any en què la seva vídua el va lliurar a la Casa Museu Gaudí, gestionada des de l’any 1992 per la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família. 

Abast i contingut 

El fons és fruit de l’activitat professional desenvolupada per l’arquitecte Francesc Cardoner al temple de la Sagrada Família i inclou també documentació personal, com ara correspondència, fotografies, invitacions, postals, etc.  

Destaquen estudis sobre diverses parts del temple, com ara les columnes, les naus laterals o, el més complet, un estudi amb càlculs i mides de la façana de la Passió. 

Destaca també l’estudi sobre la restauració dels coloms sobre el xiprer de la façana del Naixement, estudis de simbologia i els estudis comparatius de les façanes del Naixement i de la Passió. 

El fons inclou documentació administrativa derivada de la seva activitat com a arquitecte director: pressupostos d’obres, factures, fotografies, plànols, dibuixos, cartells de les campanyes de capta, etc. 

espacio4

espacio4

espacio4

Col·leccions documentals

Col·leccions documentals

Col·leccions documentals

Col·leccions documentals Intro

Conjunt no orgànic de documents que es reuneixen i s’ordenen en funció de criteris subjectius o de conservació. 

Conjunt no orgànic de documents que es reuneixen i s’ordenen en funció de criteris subjectius o de conservació. 

Línea

Línea

Línea

espacio4

espacio4

espacio4

Planoteca

Planoteca

Planoteca

espacio4

espacio4

espacio4

Dates: 1940-2009 | Volum i suport: 4.275 plànols, croquis i esbossos – paper i electrònic

 

Nom del productor 

Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família (1895-actualitat) 

Història del productor 

A partir del 1940 es va reprendre l’activitat constructiva al temple de la Sagrada Família i es va iniciar la recerca de fragments de les maquetes i dels plànols originals per a la continuació de les obres. Des d’aleshores, la planoteca es va anar formant amb plànols generals i de detall, tant de projecte com de la construcció, realitzats en la seva majoria pels arquitectes i aparelladors encarregats de l’edificació del temple. 

Història arxivística 

L’Oficina Tècnica del Temple de la Sagrada Família (l’actual Departament de Projecte) va ser l’encarregada, fins a l’any 2016, de la custòdia dels plànols per a la continuació del temple que es conserven en paper.  

Els plànols es conservaven en un petit espai annex als despatxos de l’Oficina Tècnica del Temple, llavors situats al semisoterrani de la Basílica, on avui hi ha la botiga. 

Per a la seva localització, es disposava d’una llibreta amb anelles, on un encarregat del departament relacionava de forma manuscrita els plànols, classificats segons les zones del temple.  

L’any 2001, a petició dels arquitectes, es van digitalitzar alguns plànols (925) i es va realitzar una primera descripció dels documents. 

El 2016, davant l’imminent trasllat del Departament de Projectes i la manca d’espai adient a les noves dependències, el fons es va transferir al Centre de Documentació, prèvia digitalització dels plànols i canvi dels tubs de diàmetre rodó per tubs de conservació quadrats. 

La incorporació d’aquest fons al Centre de Documentació es va realitzar en diferents moments:  

2016: trasllat de la planoteca al Centre de Documentació. Digitalització i descripció al catàleg automatitzat.  

2018: digitalització dels plànols restants i inici de la descripció d’aquests documents. 

2019: finalització de la descripció. 

 

Dades sobre l’ingrés 

Fons propi. 

Abast i contingut 

Es tracta d’una col·lecció tancada, que contempla exclusivament els plànols generats en suport paper des del 1940 fins a l’any 2009. 

A partir de l’any 2007, els plànols es generen en suport electrònic i s’integren dins el fons administratiu de la Junta Constructora de la Sagrada Família. 

La col·lecció està integrada per 4.275 plànols, dibuixos i croquis de tipus arquitectònic, urbanístic i estructural, en suport paper, realitzats entre el 1940 i el 2009 per l’Oficina Tècnica de la Fundació (actual Departament de Projecte).  

La major part dels plànols corresponen a la façana de la Passió i als finestrals de les naus laterals, ja que durant aquests anys es va construir aquesta façana i les naus laterals i centrals. També es van plantejar les torres centrals i la façana de la Glòria.

espacio4

espacio4

espacio4

Multimèdia

Multimèdia

Multimèdia

espacio4

espacio4

espacio4

Dates: 1884-actualitat | Volum i suport: 127.873 fotografies/positius (paper i electrònic) i 41,3 TB de vídeo (electrònic) 

Nom del productor 

Asociación Espiritual de Devotos de San José (1866-1895) 

Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família (1895-actualitat) 

Història del productor 

Des dels primers anys de la construcció del temple, l’Asociación Espiritual de Devotos de San José va realitzar i recopilar les fotografies que il·lustraven l’evolució de les obres. 

Posteriorment, la Junta Constructora de la Sagrada Família ha assumit aquesta tasca i ha format un corpus visual que esdevé un testimoni únic del procés de construcció de la Basílica de la Sagrada Família. 

Història arxivística 

Les fotografies en paper han estat conservades en diferents dependències de la seu de l’Asociación Espiritual de Devotos de San José i de la Junta Constructora. 

A partir de l’any 1990, la custòdia de la documentació recau sobre el Centre de Documentació, que assumeix les tasques d’ordenació, classificació i descripció. 

Dades sobre l’ingrés 

Fons propi. 

Abast i contingut 

La col·lecció inclou les fotografies i els vídeos realitzats o recopilats per l’Asociación Espiritual de Devotos de San José i la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família.  

S’inclouen totes les fotografies i vídeos de seguiment de l’obra i les realitzades amb motiu de les activitats realitzades al temple: captes, portes obertes, Nadal, etc. 

Destaquen les fotografies en les quals figura Antoni Gaudí i les que il·lustren els primers anys de la construcció del temple. 

El fons inclou també fotografies d’autor, realitzades per fotògrafs professionals externs. Així, s’inclouen algunes fotografies realitzades per Adolf Mas (1861-1936), fotògraf especialitzat en l’àmbit de l’art, arquitectura i paisatge i un dels principals fotògrafs del Modernisme català. 

El fons inclou també produccions de vídeo i reportatges vinculats a la construcció de la Sagrada Família i, en general, a l’obra d’Antoni Gaudí.

espacio4

espacio4

espacio4

Cartells

Cartells

Cartells

espacio4

espacio4

espacio4

Dates: 1940-actualitat | Volum i suport: 600 cartells (aprox.) – paper i electrònic 

Nom del productor 

Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família (1895-actualitat) 

Història del productor 

La Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família, en l’exercici de la seva activitat, ha produït i recopilat cartells relacionats amb Antoni Gaudí, el temple de la Sagrada Família i altres obres de l’arquitecte. 

Els cartells de producció pròpia responen a la necessitat de donar a conèixer les diferents activitats vinculades a la construcció del temple. Així, un volum important dels documents que formen el fons corresponen als cartells de difusió de les campanyes de capta realitzades per a la recollida de fons per a la construcció. 

A partir de l’any 1990, s’incorporen també al fons cartells de producció externa, vinculats a Antoni Gaudí i la seva obra, recopilats i seleccionats pel personal del Centre de Documentació. 

L’any 1992, amb la cessió de la Casa Museu Gaudí a la Junta Constructora de la Sagrada Família, es transmet també la custòdia dels cartells recopilats per Amics de Gaudí i dipositats a l’antiga biblioteca Casanelles.  

Història arxivística 

Els cartells en suport paper han estat conservats en diferents dependències de la seu de la Junta Constructora de la Sagrada Família. 

A partir de l’any 1990, la custòdia de la documentació recau sobre el Centre de Documentació, que assumeix les tasques d’ordenació, classificació i descripció. 

L’any 2015 els cartells ubicats a l’antiga biblioteca Casanelles es traslladen al Centre de Documentació. 

Dades sobre l’ingrés 

Fons propi. 

Abast i contingut 

Col·lecció de cartells impresos generats per la Fundació o per qualsevol altre organisme per donar a conèixer i/o fer publicitat d’un esdeveniment, una campanya, etc. 

La totalitat dels cartells fan referència a actes relacionats amb Antoni Gaudí i col·laboradors, el temple de la Sagrada Família i altres obres de l’arquitecte.

espacio4

espacio4

espacio4

Condicions d’accés i de reproducció

Condicions d’accés i de reproducció

Condicions d’accés i de reproducció

espacio

espacio

espacio

Línea

Línea

Línea

espacio4

espacio4

espacio4

Accés restringit. Les sol·licituds d’accés s’han de formular per escrit amb indicació clara dels documents sol·licitats i el motiu de la consulta a centredocumentacio@sagradafamilia.org

Les imatges que puguin ser obtingudes com a resultat de la consulta de la documentació no poden ser comercialitzades ni lliurades o prestades a tercers. Els sol·licitants de les reproduccions es comprometen a fer un ús personal d’aquestes, amb finalitats únicament acadèmiques o d’investigació. Si la finalitat de les reproduccions és la publicació o la reproducció dels documents en qualsevol mitjà o suport, els interessats hauran de dirigir-se al Centre de Documentació per escrit, especificant quin és l’ús que volen donar a les reproduccions sol·licitades, i hauran d’incloure la tirada. 

L’autorització d’ús, si escau, per part de la Fundació no eximeix en cap cas de la corresponent liquidació dels drets als autors dels documents reproduïts o als seus representants legals.

espacio4

espacio4

espacio4