Casa Museu Gaudí

EL PROJECTE DEL PARK GÜELL

A finals del segle XIX, l’empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) va promoure una urbanització privada a Barcelona, que va anomenar Park Güell. L’empresari va encarregar el projecte a l’arquitecte Antoni Gaudí, i l’any 1900 van començar les obres.

El projecte es va emplaçar en una finca rural que Eusebi Güell havia adquirit l’any 1899 a la part alta de la ciutat. S’anomenava Can Muntaner de Dalt i estava situada al barri de la Salut de l’antic terme municipal de Gràcia. El 1902, Güell va ampliar la propietat amb una finca veïna, Can Coll i Pujol.

El Park Güell no va reeixir com a projecte immobiliari perquè només s’hi van construir dues de les seixanta cases previstes. Les obres es van aturar el 1914 i la urbanització mai no es va acabar.

LA CASA MOSTRA

Durant la construcció del Park Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) va permetre al contractista de l’obra, Josep Pardo i Casanovas, edificar una casa com a reclam per als possibles compradors de parcel·les. L’encàrrec el va projectar Francesc Berenguer i Mestres (1866-1914), amic i col·laborador de Gaudí.

L’octubre del 1905 es va demanar el permís d’obra a l’Ajuntament de Barcelona, tot i que, en aquelles dates, la casa probablement ja estava construïda. Antoni Gaudí va signar-ne els plànols, ja que Berenguer no tenia el títol d’arquitecte.

La casa, amb vistes a Barcelona, consta de tres plantes i soterrani i té una torre punxeguda. Les dues xemeneies i la coberta de la torre són revestides de trencadís ceràmic, i els murs exteriors, rosats, són estucats.

LA LLAR DE GAUDÍ

L’any 1906, Antoni Gaudí es va instal·lar a la casa mostra del Park Güell amb el seu pare, Francesc Gaudí i Serra, i amb la seva neboda, Rosa Egea i Gaudí. El pare va morir l’octubre del 1906, i la neboda, el gener del 1912. Des d’aleshores, l’arquitecte va viure sol a la casa. Les monges carmelites que havien cuidat el pare i la neboda en les seves malalties van seguir ajudant Gaudí en les tasques domèstiques.

Gaudí va viure en aquesta casa durant gairebé vint anys de la seva vida, en què va treballar en els seus grans projectes i, des del 1914, exclusivament en la construcció de la Sagrada Família. Si bé no se sap si l’arquitecte va decorar la casa, sembla que va dur a terme diverses modificacions a l’interior. Durant la seva estada al Park Güell, Gaudí va tenir com a veïns les famílies Güell i Trias.

El 1925, l’arquitecte es va traslladar a l’obrador de la Sagrada Família.

LA RESIDÈNCIA DELS CHIAPPO

Després de la mort de Gaudí el 10 de juny del 1926, la seva casa al Park Güell es va posar a la venda. El comerciant italià Francesc Chiappo Arietti i la seva dona, Josefina Sala Barucchi, la van adquirir el 30 de desembre del 1926, i s’hi van instal·lar.

Per voluntat testamentària de Gaudí, els guanys de l’operació es van invertir en la continuació de les obres de la Sagrada Família. D’altra banda, amb la venda de l’habitatge es van dispersar els béns i els objectes personals que Gaudí tenia a la seva llar del Park Güell.

Els Chiappo van convertir la casa en un espai amb una nova personalitat. El segon pis es va arreglar per als masovers. El matrimoni, que admirava l’arquitecte, va donar a conèixer la casa com a Casa Gaudí.

DES DELS INICIS COM A CASA MUSEU GAUDÍ FINS A L'ACTUALITAT

La Casa Museu Gaudí es va inaugurar el 28 de setembre del 1963, amb l’objectiu que es convertís en un espai de difusió i referència internacional per a totes les persones interessades en la figura de Gaudí. Inicialment s’havia pensat a utilitzar la casa com a residència d’estudiants de l’obra de Gaudí i com a lloc per mostrar mobles i objectes dissenyats per l’arquitecte. Finalment, però, es va decidir adaptar-la únicament com a espai d’exposició, i s’hi van anar reunint objectes i documents relatius a la vida i l’obra de l’arquitecte.

Actualment, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família continua treballant en la museografia per presentar els continguts d’una manera més didàctica i atractiva, a la vegada que es fa una recerca constant sobre la figura de Gaudí i el seu llegat.